No pots desfer aquest embull tan fosc
que el seu anar i venir pels camins
del dubte et provoca sense remissió.
No es pot servir fidelment tants senyors
adversos. És lenta la mort de qui
ha perdut el duel abans de comerçar-lo.
Mentre et dilueixes pels viaranys
incerts dels sentiments i dius que és
blau el cel, i que la nit no és fosca,
esdevindrà tal volta la tempesta,
 i et caldrà cerclar aixopluc dins una
balma contrària, d'on no podràs
sortir-ne més. I, allí, sols hi tindrà
cabuda el desamor.

"El temps passa a Cadaqués". Quima Jaume. 

Con tal vehemencia el viento

viene del mar, que sus sones

elementales contagian

el silencio de la noche.

Solo en tu cama le escuchas

insistente en los cristales

tocar, llorando y llamando

como perdido sin nadie.

Mas no es él quien en desvelo

te tiene, sino otra fuerza

de que tu cuerpo es hoy cárcel,

fue viento libre, y recuerda.

"El viento y el alma". Luis Cernuda.